Seu del districte de Sants (Barcelona)

Veig l’edifici de la Seu del districte de Sants cada dia per anar a treballar. M’agrada molt la seva façana principal, suposo que per una combinació de diversos ingredients. El to càlid de la pedra de Montjuïc, la proporció elevada de buits (obertures) respecte dels plens (part massissa), els detalls ornamentals que no sobrecarreguen la façana.

Crec que el que més em crida l’atenció és la composició global de la façana. Té tres elements diferenciats, un central més baix i més ample situat en un pla lleugerament més enfonsat que els altres dos, amb una disposició simètrica i amb l’accés a l’edifici. En canvi, els altres dos elements laterals no són simètrics. El cos de l’esquerra, el més estret i alt, té un rellotge situat en una torre. El cos de la dreta té una amplada i alçada intermèdia. M’agrada molt l’asimetria del conjunt. És un edifici projectat per estar entre mitgeres. L’edifici de l’esquerra es va enderrocar, quedant aquesta mitgera vista.

Ahir es vaig poder gaudir d’una visita guiada de l’edifici en el marc de la trobada FirEntitats 18. L’edifici obre les seves portes en dues ocasions a l’any, en aquesta fira i en la festa del barri d’Hostafrancs.

Tal com ens van explicar, en 1897 Sants va ser annexada a Barcelona i els arquitectes Jaume Gustà i Bondia i Ubald Iranzo i Eiras  van construir aquest edifici finalitzat en 1915 per ser la seu del districte.  L’edifici és noucentista (racional, inspirada en el món clàssic, funcional i estètic alhora) i la decoració de l’edifici recorda al moviment modernista (inspirada en la natura mediterrània amb elements com pinyes, la vinya o el ratpenat). En un inici s’hi trobava a més els bombers, la policia i el dispensari, i una escola a l’edifici del darrera. El 2012 es va rehabilitar.

 

La planta baixa és de doble alçada, amb els sostres amb esgrafiats de color blau. La façana és de maó revestit per l’exterior amb pedra de Montjuïc (muntanya situada al mateix districte) i les jàsseres són de ferro, podent-se apreciar els reblons (cap dels perns).

S’accedeix a la planta primera per una escala àmplia de marbre, amb elements escultòrics com unes àligues que ens protegeixen i vigilen alhora, potser en referència a la policia que hi va haver en un inici. Les escales estan il·luminades per una claraboia amb una impressionant vidriera, guarnida amb uns elements estructurals que alhora són dracs.

   

En aquest edifici destaca especialment la sala de plens, situada a la planta primera, amb el terra de mosaic. La llum entra a través de les vidrieres civils més importants d’Espanya i de les més destacades d’Europa. En elles es mostren la importància del comerç (déu Mercuri), l’agricultura (deessa Demèter) i la indústria (deessa Minerva), tres elements fonamentals en el barri d’aquella època. Sants tenia diverses fàbriques com el Vapor Vell, Can Batlló, Serra i Balet, Espanya industrial. Alhora hi havia molts camps (el barri de la Bordeta rep el seu nom de les Bordes que hi havia aleshores, edificis rústics per a resguardar els animals). En el saló de plens, a més de l’audiència pública i el plenari s’hi realitzen casaments, conferències, Jocs Florals… És una alegria que s’utilitzi sovint aquest espai, que en pugui gaudir la ciutadania.

 

Seguidament vàrem poder accedir a un lloc poc freqüentat pel públic: la coberta. Aquesta té vistes al Tibidabo, als edificis de la plaça dels Països catalans. Recentment han posat un hort urbà que fa molt goig.

Finalment es va visitar el soterrani, amb sostre de volta catalana, on estava abans la garjola de la policia. Hi ha una sala dedicada a Anselm Cartañà, creador de l’arxiu històric de Sants. Va fer fotografies del barri de Sants durant molts anys, documents impagables per a conèixer l’evolució d’aquest barri. L’arxiu disposa d’un important fons de documents, fotografies i objectes de la història de Sants. Es tracta d’una ampliació annexa al soterrani, situada a sota del carrer Llobet, on abans hi havia un edifici.

És una visita molt recomanable, que vàrem poder gaudir de la mà de Lluïsa Erill, presidenta del Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, i de Joan Sanromà, Conseller al Districte de Sants-Montjuïc de Cultura, Educació, Gent Gran i Esports.  Es notava que s’estimen molt el barri de Sants i contagiaven aquesta admiració.

Enllaços d’interès:

Seu del districte Sants Montjuïc

Arxiu històric de Sants Monjuïc

Seu del districte a wikipedia

This entry was posted in Rehabilitación and tagged , , . Bookmark the permalink.